Marco Mezquida ens parla del nou disc del seu trio amb Bill McHenry, i a més: Malaclypse Sax Quartet, Charlie Hunter i Jim Hall.

Cantabile (FSNT) és el títol del segon disc del Marco Mezquida Trio, que aquest cop compta a més amb un col·laborador de luxe: el saxofonista Bill McHenry. Al programa d’aquesta setmana gaudim del privilegi de gaudir, gairebé en primícia, d’una peça llarga d’aquest esperat treball. Amb el mateix Marco Mezquida parlem d’aquest CD i del concert de presentació que se celebrarà avui al Conservatori del Liceu, en el marc del 47 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. I aprofitem l’avinentesa per recuperar una peça de la discografia de Bill McHenry.

Mezquida & Fortià, Kanan & Rossy, Kirk Knuffke, Fernández & Martínez, Cécile McLorin Salvant i un clàssic de Grappelli & Solal.

Sense proposar-nos-ho aquesta setmana ens ha sortit una emissió protagonitzada per una de les formacions més reeixides dels darrers temps: el duet. Arrenquem, doncs, amb el duet conformat per Marco Mezquida i Manel Fortiá i continuem amb el grup encapçalat per Michael Kanan i Jorge Rossy, el quartet de Kirk Knuffke —l’excepció que confirma la norma—, l’encontre entre Agustí Fernández i Lucía Martínez i el trio de Cécile McLorin Salvant —l’altra excepció,…

Mikel Andueza, Jan Lundgren, Rob Mazurek, Cirera / Mitzloff, Crispell / Hemingway, el Django L’H i Allen Toussaint.

Amb un lustre de trajectòria, el Festival Django L’H va néixer sent l’únic festival a Espanya dedicat íntegrament al jazz manouche o gypsy jazz: el swing deliciós, siscordístic per antonomàsia, que es va esdevenir als ravals de París durant el període d’entreguerres. Sense concessions i des de baix, el Django L’H ha fet de L’Hospitalet un referent al Vell Continent del swing europeu. No en va, l’EMCA, l’escola municipal de música de la segona ciutat de Catalunya,

Arrenca la cinquena temporada de BMJ amb Louis Sclavis, Miguel Fernández, Uri Caine, Roger Martínez, Bearzatti / Comisso, Susana Santos, el Festival LEM i un clàssic de Billy Strayhorn.

Ja hi tornem a ser! Com va succeir l’any passat, enguany hem hagut d’ajornar l’inici de temporada per motius tècnics. Però, com que som més tossuts que una banya de marrà, aquí ens trobeu donant la barrila a tothom que estigui interessat a escoltar una mica de jazz —en tota l’extensió de la paraula— cada setmana -o cada vegada que ens ho puguem permetre-. Cinquena temporada de BMJ. Qui ens ho havia de dir, oi? Continuem amb la nostra particular filosofia d’intentar cercar aquelles perles, amagades o no, de l’univers jazzístic dels quatre punts cardinals:

Del soul al free per cloure la IV temporada de BMJ: Entrevista a Janine Johnson i peces de Robert Glasper, Fernández/Gustafsson, Martín Leiton, Taborn/Parker/Cleaver, Marco Mezquida i John Taylor.

De la capital europea del soul, Londres, arriba la veu de Janine Johnson, cantant que presenta aquests dies a diferents indrets de Catalunya l’espectacle “Soul in the City,” dedicat a les veus més emblemàtiques del gènere sensorial per antonomàsia. Amb motiu del seu concert a Mas Sorrer el pròxim 24 de juliol, hem parlat amb l’autora de discos amb títols tan descriptius com Strength, Wisdom and Growth [Força, sabiduria i creixement].

BAD MUSIC JAZZ #136: Luis Verde, Pierre Dørge, Eduard de Negri, Kenny Werner, Infatous Chambers, la FAE i un clàssic de Floridis/Kowald/Papadopoulos.

El danès Pierre Dørge és sens dubte un dels grans noms de l’heterodòxia jazzística al Vell Continent des de fa gairebé quatre dècades. El 1980 va posar en marxa la New Jungle Ochestra, formació pionera en l’art de barrejar l’avantguarda jazzística amb les anomenades músiques ètniques. Dørge ha presentat enguany un interessant disc a quartet, que sona al programa d’aquesta setmana. Completen la llista de novetats els treballs del pianista Kenny Werner, el saxofonista Luis Verde, el guitarrista Eduard de Negri i els de dues propostes discordianes: el Free Art Ensembla —la popular FAE— i un combo format pel contrabaixista Johannes Nästesjö, el violinista Stefan Pöntinen, el clarinetista Luiz Rocha i el saxofonista El Pricto.

BAD MUSIC JAZZ #135: Ernesto Jodos, Jaume Vilaseca, The Nu Band, Onda Road Quartet, The Bad Plus & Joshua Redman, Vijazz i un clàssic de McCoy Tyner.

De tant en tant val la pena recordar que hi ha jazz més enllà dels Estats Units o el nord d’Europa, que val la pena escolta el que passa a altres escenes del planeta Terra, inclosa la nostra; que és una pena que sigui tan desconegut el jazz que es practica al sud de riu Grande, a l’immens continent llatinoamericà, farcit de bones propostes a ciutats com Buenos Aires, Mèxic, L’Havana, Lima o Bogotà. Al programa d’aquesta setmana mirem humilment de conèixer a dos d’aquests artistes: el pianista Ernesto Jodos, de l’Argentina, i el grup franco-mexicà Onda Road Quartet. Completen la llista de novetats els nous discos de Jame Vilaseca, The Nu band i el de l’encontre ente The Bad Plus i Joshua Redman.

BAD MUSIC JAZZ #134: Estival de Jazz (II) i a més: Gabriel Amargant, Gary Peacock, Rêve d’Éléphant Orchestra, Dani Comas i un clàssic d’Art Blakey.

Amb la Carta Blanca del pianista Toni Vaquer, arribem avui a la recta final de la tercera edició de l’Estival de Jazz d’Igualada, certamen que aquest cap de setmana clourà amb les actuacions destacades de Big Menu i Gabacho Maroconnection. Al programa d’aquesta setmana repassem el cartell dels pròxims dies amb música dels principals artistes.

BAD MUSIC JAZZ #133: Hayden Chisholm, Lucía Martínez, Badenhorst / LAMA, Gonzalo Tejada i a més: especial Estival de Jazz (I).

Amb només dues edicions l’Estival de Jazz a Igualada ja ha esdevingut un referent de qualitat i originalitat al nostre país. És un festival petit, de trinxera, a on es barregen amb naturalitat concerts “de gènere” amb propostes de risc; un certamen d’aquells que ens agraden tant. Al programa d’aquesta setmana repassem la programació dels primers dies del tercer Estival de Jazz, amb música de Sergi Sirvent i el WOM Trio.

BAD MUSIC JAZZ #132: Un record emocionat del gran Ornette Coleman, i a més: Carlos Falanga, Dietrich / Goldberg / Amendola, César Latorre, Oh Trío i Alías / Mezquida.

L’home que va renovar el llenguatge del jazz i el va acostar a l’experimentació amb majúscules, el pare del free-jazz, del jazz en la seva accepció més llibertària, el gran Ornette Coleman, ens va deixar ahir a 85 anys. Amb les presses d’assabentar-nos d’aquesta notícia tan luctuosa tot just quan estàvem enllestint en guió d’aquesta setmana, hem afegit un apunt d’urgència amb una extraordinària semblança del mestre Coleman a càrrec del nostre bon amic Pachi Tapiz, l’alma mater del prestigiós web Tomajazz i el protagonista de la guadianesca versió radiofònica del blog Buscando Un Nombre a BMJ.

BAD MUSIC JAZZ #131: Paolo Angeli, Marta Sánchez, Vrak’Trio, Håkon Kornstad, Eric Revis, Pau Figueres i un clàssic del gran Toti Soler.

Amb S’Û, el cordista Paolo Angeli s’acosta amb mestria al concepte de migració —i a les contradiccions de la nostra estimada Mediterrània—. Al programa d’aquesta setmana escoltem una peça d’Angeli, com també ho fem d’una pianista madrilenya resident a Nova York, Marta Sánchez, un trio a mig camí entre Narbona i Barcelona, Vrak’Trio, un saxofonista escandinau que grava en viu a Sarajevo, un contrabaixista avui vivint a Los Ángeles, Eric Revis, i un guitarrista català, Pau Figueres, que apel·la a la universalitat de músiques bastides des del mestissatge, com ara el flamenc.

BAD MUSIC JAZZ #130: Lluc Casares, Chris Lightcap, Bindu, Bruno Ruder, Charles Lloyd i un clàssic de Chico Hamilton.

Encara no ha fet els 25 anys però ja ha tocat amb gent com Phil Woods, John Faddis i Arturo Sandoval, ha rebut guardons i, el que és més important, ha debutat amb un disc d’alçada. Lluc Casares (Barcelona, 1990) és un magnífic saxofonista errant, autor d’un treball amb companys de viatge que sona al programa d’aquesta setmana. Les altres novetats que punxem són les d’un protagonista del jazz d’avantguarda novaiorquès —Chris Lightcap—, un trio llunàtic del nostre jazz —Bindu—, un pianista explorador de l’altra banda dels Pirineus —Bruno Ruder— i un tòtem del jazz de tots els temps amb una nova obra catedralícia sota el braç: el grandíssim Charles Lloyd.

BAD MUSIC JAZZ #129: Especial 17è Festival de Jazz de Vic (II) i a més: Cirera / Vikström, Sophie Dunér, Matthew Shipp i un clàssic de Roland Hanna.

Pioner, visionari, irreverent i jazzista amb esperit rocker. Parlem de Jim Black (Seattle, EUA, 1967), un bateria que ha creat escola i ha esdevingut un dels noms imprescindibles de l’escena del jazz experimental a la ciutat dels gratacels. Black és el gran protagonista de la segona setmana del 17è Voll-Damm Festival de Jazz de Vic. De la visita amb el seu New Quartet i dels altres grans artistes que recalaran a la ciutat dels sants els pròxims dies -Marcel·lí Bayer, Ramon Prats Quartet, Reptilian Mambo i The Gramophone Allstars- parlem al programa d’aquesta setmana.

BAD MUSIC JAZZ #128: Especial 17è Festival de Jazz de Vic (I) amb entrevista a Albert Bover. I a més: Metrinova i Vincent Courtois.

Albert Bover (Barcelona, 1964) és sens dubte un dels grans pianistes del nostre jazz, un músic de sensibilitat exquisida que s’ha tutejat amb els grans i ha contribuït fer més gran la seva generació, la dels Benitez, Canela, Xirgu, Rossy, Raspall, Ferrer, De Diego i un llarg etcètera. Sorneguer, parsimoniós i inconformista, Bover obre avui el 17è Voll-Damm Festival de Jazz de Vic amb el tradicional pianíssim d’inauguració del certamen osonenc. Al programa d’aquesta setmana entrevistem a Albert Bover.

BAD MUSIC JAZZ #127: Paul Evans, Lake / Parker, Minimal Hits, Sperrazza / Sacks / Kamaguchi, Broken Brothers i un clàssic d’Henri Texier.

Del hard bop de Paul Evans, magnífic trompetista britànic que va recalar a València i avui viu a Barcelona, al pop-jazzy del duet Minimal Hits, conformat per dos incondicionals del nostre jazz de catacumba —els grans Carola Ortiz i Juan Pablo Balcázar—, repassem aquesta setmana un seguit de novetats. Completen la nòmina d’artistes de la nostra particular selecció un duet d’alta volada amb dos històrics del free jazz, William Parker i Oliver Lake, un trio, també de qualitat extraordinària, amb tres mestres de l’escena brookliniana —i també barcelonina—: Vinnie Sperrazza, Jacob Sacks i Masa Kamaguchi, i una brass band amb el bo i millor del nou jazz basc: Broken Brothers Brass Band.

BAD MUSIC JAZZ #126: Xavi Torres, Halvorson / Crump, Golluts, Muriel Grossmann, Orrin Evans i Billie Holiday.

Nascut a Tarragona fa 24 anys, Xavi Torres és un dels grans noms del jazz que arriba, un pianista exquisit recentment guardonat amb el primer premi del prestigiós Keep And Eye, el concurs per a joves valors que es convoca cada any a Amsterdam, ciutat on Torres viu des de fa uns mesos. Al programa d’aquesta setmana escoltem el seu disc de debut en formació de trio. També parem atenció a les novetats del duet format per Mary Halvorson i Stephan Crump, Golluts —la darrera aventura dels germans Bagés—, Muriel Grossmann i Orrin Evans.