Vint anys d’Arco Y Flecha. I a més: Díaz / Mengual / Roca i Joe Magnarelli.

Artistes com ara John Zorn, Ken Vandermark, Marc Ribot, Fred Frith, Peter Brötzmann, Dino Saluzzi o el Bill Frissell més llunàtic difícilment haurien trepitjat fa dues dècades els escenaris barcelonins —i els catalans i espanyols— si no hagués estat per la tenacitat, la valentia i, fins i tot, la imprudència dels amics de la productora Arco Y Flecha. Nascuda el 1995, Arco Y Flecha, que aquest dissabte celebrarà el seu vintè aniversari amb una festassa a l’Ateneu Popular de Nou Barris, és avui més que una productora, un “agent cultural” —o uns eixelebrats activistes culturals— que ha contribuït de forma decisiva a fer normal a les nostres latituds el que a altres països d’Europa és un fet habitual: complementar la cartellera de música en viu amb una més que necessària dosi de funambulisme jazzístic. Al programa d’aquesta setmana hem volgut fer un repàs d’urgència, tal vegada una mica sui generis, de la història d’Arco Y Flecha amb música de John Zorn, Dave Douglas, Atomic i Ken Vandermark, enre d’altres.
A Bad Music Jazz número 139 també escoltem les novetats del trident format per Joan Díaz, David Mengual i Oriol Roca, i la del gran trompetista Joe Magnarelli.

————————————————————————————-

(CAST) Artistas como John Zorn, Ken Vandermark, Marc Ribot, Fred Frith, Perter Brötzmann, Dino Saluzzi o el Bill Frissell más lunático difícilmente habrían pisado hace dos décadas los escenarios barceloneses -y los catalanes y españoles- si no hubiese sido pro la tenacidad, la valentía e, incluso, la imprudencia de los amigos de Arco Y Flecha. Nacida en 1995, Arco Y Flecha, que este sábado celebrará su veinte aniversario con una gran fiesta en el Ateneu Popular de Nou Barris, es hoy más que una productora, un “agente cultural” -o unos atolondrados activistas culturales- que ha contribuido de forma decisiva a normalizar en nuestras latitudes lo que en otros países de Europa es un hecho habitual: complementar la cartelera de música en vivo con una más que necesaria dosis de funambulismo jazzístico. En el programa de esta semana hemos querido hacer un repaso de urgencia, tal vez un poco sui géneris, a la historia de Arco Y Flecha con música de John Zorn, Dave Douglas, Atomic y Ken Vandermark, entre otros.
En Bad Music Jazz número 139 también escuchamos las novedades del tridente formado por Joan Díaz, David Mengual y Oriol Roca, y la del gran trompetista Joe Magnarelli.

Tracklist:
-Lluc Casares, “Portal del Roser” —del disc Red (Temps Record, 2015).
-Díaz / Mengual / Roca, “Línia recta” —del disc Cadena tròfica (Discmedi, 2015).
-Joe Magnarelli, “Nyc-J-Funk” —del disc Three on Two (Posi-tone, 2015).
-David Virelles, “Antillais (A Quintin Bandera)” —del disc Mbókò (ECM, 2014).
-Discordian Community Ensemble, “Riot!!!” —enregistrament en viu a Barcelona, el 21 de desembre de 2012, aquí.
-John Zorn Masada, “Beeroth” —del disc Live in Sevilla 2000 (Tzadik, 2000).
-Fred Frith Guitar Quartet, , “Motormouth” —del disc Upbeat (Ambiances Magnétiques, 1999).
-Dave Douglas, “Crazy Games” —del disc The Infinite (RCA, 2002).
-Marc Ribot y Los Cubanos Postizos, “El gaucho rojo” —del disc Muy divertido (Atlantic, 2000).
-Atomic, “Feets From Above” —del disc Boom Boom (Jazzland, 2003).
-Angeli / Drake, “Fuga dal Mouse” —del disc Uotha (Nu Bop Records, 2006).
-Ken Vandermark Made To Break, “Sans Serif – for Betty Davis and Sleater Kinney” —del disc Chercher la Femme (Trost, 2014).

I per acabar… “Poète, vos papiers !”, de Leo Ferré —del disc Amour Anarchie (Universal, 1970).

Agraïments: Joan Ventosa (Bad Music), Sergio Merino i Marta Fontanals (Arco Y Flecha), Joan Díaz i Rut Martínez, Xènia Rafí i Francesc Xavier Sánchez (Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona), Pere Pons i Marta Solé (Jamboree Jazz Club Festival).

Foto: John Zorn (Peter Williams / Corbis).

Bad Music Jazz és el programa de jazz de la factoria Bad Music, dirigit per Martí Farré i copresentat per Olga Àbalos i Martí Farré.