BAD MUSIC JAZZ #135: Ernesto Jodos, Jaume Vilaseca, The Nu Band, Onda Road Quartet, The Bad Plus & Joshua Redman, Vijazz i un clàssic de McCoy Tyner.

De tant en tant val la pena recordar que hi ha jazz més enllà dels Estats Units o el nord d’Europa, que val la pena escolta el que passa a altres escenes del planeta Terra, inclosa la nostra; que és una pena que sigui tan desconegut el jazz que es practica al sud de riu Grande, a l’immens continent llatinoamericà, farcit de bones propostes a ciutats com Buenos Aires, Mèxic, L’Havana, Lima o Bogotà. Al programa d’aquesta setmana mirem humilment de conèixer a dos d’aquests artistes: el pianista Ernesto Jodos, de l’Argentina, i el grup franco-mexicà Onda Road Quartet. Completen la llista de novetats els nous discos de Jame Vilaseca, The Nu band i el de l’encontre ente The Bad Plus i Joshua Redman.

BAD MUSIC JAZZ #132: Un record emocionat del gran Ornette Coleman, i a més: Carlos Falanga, Dietrich / Goldberg / Amendola, César Latorre, Oh Trío i Alías / Mezquida.

L’home que va renovar el llenguatge del jazz i el va acostar a l’experimentació amb majúscules, el pare del free-jazz, del jazz en la seva accepció més llibertària, el gran Ornette Coleman, ens va deixar ahir a 85 anys. Amb les presses d’assabentar-nos d’aquesta notícia tan luctuosa tot just quan estàvem enllestint en guió d’aquesta setmana, hem afegit un apunt d’urgència amb una extraordinària semblança del mestre Coleman a càrrec del nostre bon amic Pachi Tapiz, l’alma mater del prestigiós web Tomajazz i el protagonista de la guadianesca versió radiofònica del blog Buscando Un Nombre a BMJ.

BAD MUSIC JAZZ #110. Duot, Roger Mas, People, Javier Moreno i un clàssic de Toshiko Akiyoshi.

El duet Duot és sens dubte una de les formacions amb més solera de l’escena

free a casa nostra. Des del seu primer disc, del 2008, gairebé clandestí, fins

a ser àmpliament reconeguts per la premsa especialitzada i, sobretot, per

la gent de l’ofici, passant per l’emblemàtica “Beca Robadors”, el grup que

conformen Albert Cirera i Ramon Prats s’ha fet un nom en el món del jazz més

llibertari.