Whooookam, Mara Rosenbloom, Julius Windisch i els antistàndards discordians

Escrito por Bad Music Jazz el 26/07/2020

BMJ #197

A mig camí d’influències molt diverses, amb un peu a la lliure improvisació i l’altre al lirisme més exquisit, la pianista Mara Rosembloom ha bastit un discurs propi, singular, amb el qual ha esdevingut una figura rellevant a l’escena de les músiques creatives a Nova York. Al programa d’aquesta setmana ens fem ressò del seu nou treball, Flyways: Murmuration (FSNT), enregistrat a trio amb la cantant i percussionista Anaïs Maviel i amb el llegendari contrabaixista Rashaan Carter.
A Bad Music Jazz número 197 també punxem música de l’esperat primer disc de Whooookam, el grup que encapçala el gran Dani Domínguez, i del quartet del jove pianista alemany Julius Windisch. Per si no n’hi hagués prou, dediquem un petit especial a una proposta si més no rupturista: The Antistandard, una banda del col·lectiu barceloní Discordian que toca segons els cànons del The Unreal Book…
Finalment, repassem l’agenda i acabem amb un estàndard a les mans de l’orquestra de Duke Ellington, amb el saxofonista Paul Gonsalves com a protagonista.

(CAST) A medio camino de influencias muy diversas, con un pie en la libre improvisación y otro en el lirismo más exquisito, la pianista Mara Rosenbloom ha fijado un discurso propio, singular, que le ha valido ser una figura relevante en la escena de las músicas creativas en Nueva York. En el programa de esta semana ponemos el foco en su nuevo trabajo, Flyways: Murmuration (FSNT), grabado a trío con la cantante y percusionista Anaïs Maviel y con el legendario contrabajista Rashaan Carter.
En Bad Music Jazz número 197 también pinchamos música del esperado primer disco de Whooookam, el grupo que lidera el gran Dani Domínguez, y del cuarteto del joven pianista alemán Julius Windisch. Por si no fuera suficiente, dedicamos un pequeño especial a una propuesta si más no rupturista: The Antistandard, una banda del colectivo barcelonés Discordian que toca siguiendo los cánones del The Unreal Book…
Finalmente, repasamos la agenda y acabamos con un estándar a manos de la orquesta de Duke Ellington, con el saxofonista Paul Gonsalves de protagonista.

Tracklist:
-Ennio Morricone, “Agosto Jazz” —al disc La Voglia Matta (Classic Soundtrack Collector, 2014).
-Ennio Morricone, “Screams In The Emptiness (The Cold Years Of Fear)” —al disc The Thriller Collection (DRG, 1999).
-Ennio Morricone, “Un tranquilo posto di campagna” —al disc homònim (Saimel Bandas Sonoras, 2003).

-The Feed-Back, «The Feed-Back» —al disc homònim (RCA, 1970) [Schema, 2014]
-Whooookam, “Laio (pra miña abuela)” —al disc Jamboree Live 21 (autoedició, 2019).
-Mara Rosenbloom, “Dream of a Common Language – Irruption” —al disc Flyways: Murmuration (Fresh Sound New Talent, 2020).
-Mara Rosenbloom, “Bird Migration, Theme 1 – Murmuration” —al disc Flyways: Murmuration (Fresh Sound New Talent, 2020).
-Mara Rosenbloom, “Bird Migration, Theme 2 Reprise – Landing” —al disc Flyways: Murmuration (Fresh Sound New Talent, 2020).
-Windisch Quartett, “Leere” —al disc Chaos (Hout, 2020).
-Windisch Quartett, “Wohim” —al disc Chaos (Hout, 2020).
-The Antistandard, “Hostia Reds” —al disc Eaters! (Discordian, 2020).
-The Antistandard, “All Of Them” —al disc homònim (Discordian, 2019).
-The Antistandard, “Half Rebañator” —al disc All Of Them (Discordian, 2019).
-The Antistandard, “Eaters!” —al disc homònim (Discordian, 2020).
-Joachim Kühn New Trio, “Because of Mouloud” —actuació en viu al festival Jazz Baltica (Alemanya, 2016), aquí.
-Perico Sambeat, “For Calvin” —al disc Plays Zappa (Nuba / Karonte, 2016).

I per acabar… “Days of Wine and Roses”, a càrrec de l’orquestra de Duke Ellington —amb Paul Gonsalves de solista—, al disc Ellington’66 (Reprise, 1965 [2012]).

Agraïments: Bad Music, Dani Domínguez, Julius Windisch, El Pricto (Discordian), Jazz Terrassa.

Foto: d’esq. a dreta: Mara Rosenbloom, Rashaan Carter i Anaïs Maviel (Kholood Eid).

Bad Music Jazz és el programa de jazz de la factoria Bad Music, fundat per Martí Farré i Olga Àbalos, i dirigit i presentat per Martí Farré.